Mantenir la posició en els moments difícils per avançar amb fermesa i responsabilitat davant les oportunitats. Aquesta ha estat la divisa del president, Carles Puigdemont, durant els més de sis anys d’exili. I ho és també la dels 7 diputats de Junts al Congrés en aquesta legislatura, en la qual tenim una posició determinant en l’hemicicle. No moure’ns dels nostres principis, persistint en els nostres objectius, dona fruits. L’últim exemple, l’acord per una llei d’amnistia que ara sí que no exclou ningú i serà d’aplicació immediata, després dels canvis introduïts, gràcies al nostre ‘no’ en la votació del primer redactat de la llei el passat 30 de gener.
Aleshores el PSOE va afirmar que no tocaria ni una coma del text. Uns altres subratllaven la robustesa de la llei i venien a dir que no calia filar tan prim. Però des de Junts teníem molt clar que una llei d’amnistia que deixés centenars de represaliats independentistes fora, no era una bona llei. Per això vam votar ‘no’ i per això hem estat negociant aquestes últimes setmanes, amb la discreció i responsabilitat que ens caracteritza, les millores que finalment han estat incorporades. Després del dictamen de la Comissió de Justícia, aquesta setmana el ple del Congrés aprovarà una llei que inclou els delictes de terrorisme i de traïció adaptats als estàndards europeus en comptes del Codi Penal espanyol; recull les recomanacions de la Comissió de Venècia, també en el delicte de malversació, i amplia el termini de cobertura de la llei des de l’1 de de novembre de 2011, de manera que inclou també tots els acusats pel Tribunal de Cuentas de la consulta sobre la independència de Catalunya del 9N.
Ara caldrà esperar els dos mesos en què el Senat, on el PP farà valdre la majoria absoluta en aquesta cambra, en dilatarà la devolució al Congrés per a la seva definitiva aprovació. Sabem que la llei d’amnistia no resol el conflicte entre Catalunya i Espanya, el que fa és tornar a la política aquest conflicte històric. Per Junts la consecució de l’amnistia significa un reconeixement que la via de la repressió era injusta i erràtica. En cap cas representa una renúncia al nostre objectiu polític, que és inalterable: la independència de Catalunya. Hem de fer política, sense interferències judicials. No volem reconciliar-nos amb ningú, volem treballar, com sempre hem fet, per la llibertat del país.
Si el poder judicial de l’Estat fos purament democràtic, independent, i determinats elements del mateix no es guiés per motivacions polítiques, fins i tot podria veure l’amnistia com una oportunitat perquè la justícia espanyola recuperés internacionalment el prestigi que ha perdut arran de la seva insensata i desvergonyida persecució de l’independentisme català, traspassant tots els límits de l’estat de dret. Però és evident que no sabran, ni voldran, aprofitar aquesta oportunitat.
Així doncs, s’ha demostrat de nou que quan Junts és decisiu al Congrés les coses passen, perquè negociem amb rigor i discreció, avantposant sempre el bé de Catalunya i el de la seva gent. Hem aconseguit més coses en sis mesos que una taula de diàleg estèril en quatre anys, de la qual ens van excloure, i que s’ha constatat que no ha servit per avançar.
El mateix mètode farem servir per negociar ara els Pressupostos Generals de l’Estat. Una negociació que comença de zero ja que sempre hem estat sincers i hem advertit que l’acord amb el PSOE, a diferència dels altres grups polítics, era d’investidura i no pas de legislatura. Per tant el govern de l’Estat s’ha de guanyar el nostre suport peça a peça i en funció dels avenços i compliments del que queda recollit en l’Acord de Brussel·les. I com és sabut, negociarem els pressupostos posant l’interès de Catalunya per davant de tot i, pel que fa a mi, amb especial atenció a les necessitats d’aquest territori que represento, el sud de Catalunya.
Article publicat originalment al Mes Tarragona l’11 de març de 2024.