Els set diputats de Junts per Catalunya votàvem dijous a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Els nostres vots, com passarà durant tota la legislatura, han estat decisius. I per això, si no s’han hagut de repetir les eleccions ha estat perquè, amb el lideratge del president Carles Puigdemont, hem forçat el PSOE a fer de la necessitat virtut, i s’ha segellat un acord que ha permès ja que el català sigui llengua d’ús al Congrés dels Diputats, estigui ja en tràmit la seva oficialitat la Unió Europea, s’hagi registrat la llei que ha d’amnistiar tots els independentistes encausats des del 2012 fins ara i que l’Europol hagi desvinculat el pacífic moviment independentista de la consideració de terrorisme, la qual cosa era una aberració.
Però el més transcendent de l’acord amb el PSOE és que, per primer cop, la part espanyola reconeix l’arrel històrica del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, s’asseu a negociar i accepta un mecanisme de verificació internacional. En aquest sentit, la negociació gravitarà sobre dos eixos de treball: el del reconeixement nacional de Catalunya i el de l’eliminació dels dèficits i les limitacions del nostre autogovern.
Aquest nou marc servirà per avançar nacionalment, en la defensa i promoció del català, la representació internacional de Catalunya o l’oficialitat de les seleccions, però passa, sobretot, per avançar en la resolució del conflicte, que ha de concloure amb l’exercici del dret a l’autodeterminació. En paral·lel, treballarem en el desenvolupament del nostre autogovern, la gestió dels impostos i recursos que es recapten a Catalunya i la millora material i d’infraestructures per millorar la vida de la gent. És en aquest sentit que traslladaré a la negociació, com em vaig comprometre en campanya i ja he fet des del primer dia, les grans necessitats i reivindicacions de les nostres 10 comarques.
Per altra banda, cal destacar que ens trobem davant d’un acord d’investidura, no pas de legislatura. Per tant, si no s’avança en el compliment de l’acord, no donarem suport a cap iniciativa del govern de Pedro Sánchez. Com va advertir-lo la nostra portaveu, Miriam Nogueras, fent referència als incompliments amb grups polítics de Pedro Sánchez en la passada legislatura: “amb nosaltres, no provi de temptar la sort, perquè no li funcionarà. Per això hem triat una manera diferent a la que el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d’anar a preu fet, anirem a tant la peça. En lloc d’assegurar l’estabilitat de tota la legislatura d’entrada, caldrà que el govern de l’estat se la guanyi acord a acord”.
Està clar que el que s’ha fet en els darrers anys no ha servit. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista a la mentalitat d’Estat. Calia un canvi de paradigma: passar d’una relació de subordinació a una relació d’igual a igual.
Som, però, conscients dels riscos i de les dificultats que tenim pel davant. El PSOE no ha deixat de ser aquell partit que va abraçar l’aplicació del 155 contra el nostre país, i nosaltres no hem deixat de ser aquella força que va promoure l’1-O i la declaració d’independència. Som allà on érem, però sabem que tenim una oportunitat d’avançar i la responsabilitat de provar-ho. La feina és ingent i el temps és limitat.
Que ningú no es confongui. El nostre compromís no és amb Pedro Sánchez, ni amb el PSOE, ni amb la governabilitat de l’Estat espanyol. El nostre compromís és únicament amb Catalunya i la seva gent.
Per tot això és evident l’enorme rellevància d’aquest acord. Rellevància que, sigui fit de passada, l’hem vist aquests dies en com s’han remogut i revoltat els poders fàctics de l’Estat i l’espanyolisme més ranci. Una reacció que no havíem vist mai abans i que acredita com de veritablement disruptiu és abordar el tema català de la manera que hem acordat.
Article publicat originalment al Diari de Tarragona el 19 de novembre de 2023.